Al final del camí creuarem la via del tren Alcoi – Xàtiva per la senda que hi ha al front fins a l’enllaç, un metres més avant, altra vegada en la PR-V 227 (Alt de la Penya Frare).

Caminem per la pista atents a veure dues fites per l’esquerra. Deixem el PR-V 277 en aquest punt, seguint una sendera a mà esquerra que puja cap l’Alt de Montagut (1222 mets.), al Molló del Teix (1263 m.) passant per sota la Penya Els Peons (1114 mets.), primer per l’ombria, i després pel cordal de la serra

Cal seguir la senda més marcada  fins arribar al Molló del Teix, amb la seua caseta d’observació.

Finalitzada la visita a la Cava Gran, tornarem a el Refugi de Montcabrer (Refugi el C.E. Alcoi) iniciarem el descens cap a la població d’Agres a través del PR-CV 27 que coincideix amb GR 330, fins a arribar a l’àrea recreativa del Santuari d’Agres.

Durant l’ascensió i des de el Molló del Teix podrem gaudir de unes vistes meravelloses:

Al NE – Benicadell, La Safor, l’Albureca, La Comarca del Comtat, el pantà de Beniarres, Almudaina, al SE Aitana, El Recincles en la Serrella, Pla de la Casa i La Mallada del Llop, al SO Montcabrer, Les planes del interior de la Mariola, el Teixereta i el Menejador, en la Serrella, i al O Serra de Catí, El Reconco.., i al NO La Valleta d’Agres, les comarques de la Costera i l’Alt de La Cova Alta….

També serà fàcil trobar  sàlvia de Mariola, timó, coixinet de monja o cadireta de pastor i altres herbes medicinals.

La baixada des del Santuari fins Agres, ens permetrà passejar per la població d’Agres i descobrir algun dels racons més bells d’aquest municipi.

Aquestes caves o pous de neu, – com diu Artur Masriera “eren obres portentoses una d’elles sembla un veritable temple, figurat una vera rotonda de vint metres de fonament de pedra picada que pot contindre un cilindre de neu d’eixa altura i de deu ó dotze de diàmetre, i tot açò enfonsat á terra sense veure‘s pes res…” – , es van utilitzar per a emmagatzemar la neu en forma de gel i vendre-ho després de l’hivern per a conservar aliments, begudes, fer gelats. Aquest s’elaborava a partir de la neu caiguda durant l’hivern, la qual era premsada a l’interior de les caves, en successives capes de neu i palla. D’aquesta manera, era possible disposar de gel fins i tot a l’estiu. Era transportat als pobles veïns Alcoi, Villena, Almansa, Alacant, Muro i Cocentaina i, fins i tot, a la costa, sobretot durant la nit, utilitzant matxos i carros tirats per animals de càrrega. Els nevaters eren les persones que s’encarregaven d’acumular neu en els caves o pous de neu. Com diu Paco Esteve i Beneito al llibre SI HA NEVAT, “Els habitants d’Agres pujaven a la serra cada vegada queia una nevada per tal d’omplir aquest pous, la serra era plena de gent que collia neu. De totes les direccions arribaven les cançons dels nevaters que, carregats amb un cabàs i una pala de fusta, no deixaven de fer viatges al pou per abocar-la-hi i assegurar-se que el capatàs els apuntara correctament la càrrega per tal de cobra-la després” -. Aquest sistema va estar en ús fins a principis del segle XX.

Cava de l’Habitació,  es troba en la vora superior d’un vessant. Es conserva el pou circular amb una profunditat de 10 metres. Presenta tres finestres o obertures superiors i el seu diàmetre interior és de 7 metres. Manté, en part, la cúpula semiesfèrica de 30 cm de grossària que, igual que la resta de la construcció és de mamposteria. L’accés de la boca està situat al NE de la cava en un nivell inferior. La data de construcció correspondria al S.XVII.