Skip to content

1r dia: Muro d’Alcoi – Agres


Muro – Caseta Paiano (PR-CV 227) – Alt Montagut – El Teix – Cava de l’ Habitació – Cava Gran o Cava Arquejada – Refugi Montcabrer del CE d’Alcoi – (PR-CV 27) Santuari de la Mare de Déu del Castell de Agres.


Distància: 9,93 km  
Dificultat: Moderada  
Temps en Moviment: 2 h 53 min.  
Velocitat mitjana: 3,4 km/h  
Tipus de ruta: lineal, sol d’anada    
Altitud màxima: 1263 m
Altitud mínima: 420 m
Desnivell positiu: 979 m
Desnivell negatiu: 632 m

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Eixida: Pàrquing de l’Ermita de Sant Antoni.

Pàrquing de l’ermita
Camí Racó Roca

Des de la rotonda d’entrada a Muro (confluència N-340 i CV-700) ix el camí del Racó Roca, on començarà la ruta.

Encreuament amb l’antiga via del tren Alcoi – Villena – Yecla

Els primers metres discorren per un camí asfaltat envoltat de xalets a dreta i esquerra, a l’encreuament amb el camí de l’antiga via del tren Alcoi-Villena seguirem la senda PR-V 277 direcció Alt de la Penya Frare.

Via del tren Alcoi – Xàtiva

Al final del camí creuarem la via del tren Alcoi – Xàtiva per la senda que hi ha al front fins a l’enllaç, un metres més avant, altra vegada en la PR-V 227 (Alt de la Penya Frare).

Caseta Paiano

La senda ascendeix pel vessant de la serra, a 787 m. d’altitud passem al costat d’un xicotet refugi (La caseta Paiano), que deixem a l’esquerra.

Sendera a mà esquerra marcada amb dues fites

Caminem per la pista atents a veure dues fites per l’esquerra. Deixem el PR-V 277 en aquest punt, seguint una sendera a mà esquerra que puja cap l’Alt de Montagut (1222 mets.), al Molló del Teix (1263 m.) passant per sota la Penya Els Peons (1114 mets.), primer per l’ombria, i després pel cordal de la serra

Senda per l’ombria d’Agres
Runar o pedrera
Cartell informatiu Sender Botànic dels Teixos

Una mica abans d’arribar al Alt de Montagut en un runar, veurem un cartell de sender botànic. En aquest punt la senda es divideix en dues. Seguim per l’esquerra, en forta pujada, passant per la part alta de la microreserva de flora del Runar dels Teixos, i per la  collada de l’Alt de Montagut.

Senda al Molló del Teix

Cal seguir la senda més marcada  fins arribar al Molló del Teix, amb la seua caseta d’observació.

Caseta d’observació
Cim del Teix, al fons Aitana i la Serrella
Cava de l’Habitació

Baixant per la pista esfaltada de la caseta d’observació del Teix arribem a La Cava l’ Habitació, al refugi Montcabrer (Refugi el C.E. Alcoi) i a la Cava Gran o Arquejada.

Refugi de Montcabrer del CE de Alcoi
Cava Gran o Arquejada

Finalitzada la visita a la Cava Gran, tornarem a el Refugi de Montcabrer (Refugi el C.E. Alcoi) iniciarem el descens cap a la població d’Agres a través del PR-CV 27 que coincideix amb GR 330, fins a arribar a l’àrea recreativa del Santuari d’Agres.

Cartell informatiu
Santuari de la Mare de Déu del Castell
La tardor al Santuari de la Mare de Déu del Castell

Final del 1r. Tram: Santuari de la Mare de Déu del Castell.

MÉS DETALLS DE L’ETAPA

Cim dels Peons

Durant l’ascensió i des de el Molló del Teix podrem gaudir de unes vistes meravelloses:

Al NE – Benicadell, La Safor, l’Albureca, La Comarca del Comtat, el pantà de Beniarres, Almudaina, al SE Aitana, El Recincles en la Serrella, Pla de la Casa i La Mallada del Llop, al SO Montcabrer, Les planes del interior de la Mariola, el Teixereta i el Menejador, en la Serrella, i al O Serra de Catí, El Reconco.., i al NO La Valleta d’Agres, les comarques de la Costera i l’Alt de La Cova Alta….

També serà fàcil trobar  sàlvia de Mariola, timó, coixinet de monja o cadireta de pastor i altres herbes medicinals.

La Mallada del Llop, Pla de la Casa, El Recincle en la  (Serrella) i Aitana
Benicadell i al fons Monduver i el mar
El Alt de Montagut, La Safor, Beniarres i Lorxa
Montcabrer una illa en un mar de nuvols
Agres i al fons Ontinyent

La baixada des del Santuari fins Agres, ens permetrà passejar per la població d’Agres i descobrir algun dels racons més bells d’aquest municipi.

Llavador Municipal d’Agres

Les Caves o pous de Neu

Aquestes caves o pous de neu, – com diu Artur Masrieraeren obres portentoses una d’elles sembla un veritable temple, figurat una vera rotonda de vint metres de fonament de pedra picada que pot contindre un cilindre de neu d’eixa altura i de deu ó dotze de diàmetre, i tot açò enfonsat á terra sense veures pes res…” – , es van utilitzar per a emmagatzemar la neu en forma de gel i vendre-ho després de l’hivern per a conservar aliments, begudes, fer gelats. Aquest s’elaborava a partir de la neu caiguda durant l’hivern, la qual era premsada a l’interior de les caves, en successives capes de neu i palla. D’aquesta manera, era possible disposar de gel fins i tot a l’estiu. Era transportat als pobles veïns Alcoi, Villena, Almansa, Alacant, Muro i Cocentaina i, fins i tot, a la costa, sobretot durant la nit, utilitzant matxos i carros tirats per animals de càrrega. Els nevaters eren les persones que s’encarregaven d’acumular neu en els caves o pous de neu. Com diu Paco Esteve i Beneito al llibre SI HA NEVAT, “Els habitants d’Agres pujaven a la serra cada vegada queia una nevada per tal d’omplir aquest pous, la serra era plena de gent que collia neu. De totes les direccions arribaven les cançons dels nevaters que, carregats amb un cabàs i una pala de fusta, no deixaven de fer viatges al pou per abocar-la-hi i assegurar-se que el capatàs els apuntara correctament la càrrega per tal de cobra-la després” -. Aquest sistema va estar en ús fins a principis del segle XX.

Cava de l’Habitació,  es troba en la vora superior d’un vessant. Es conserva el pou circular amb una profunditat de 10 metres. Presenta tres finestres o obertures superiors i el seu diàmetre interior és de 7 metres. Manté, en part, la cúpula semiesfèrica de 30 cm de grossària que, igual que la resta de la construcció és de mamposteria. L’accés de la boca està situat al NE de la cava en un nivell inferior. La data de construcció correspondria al S.XVII.

Cava de l’Habitació
Cava Gran nevada

La Cava Gran (també anomenada Arquejada), símbol inequívoc d’aquesta serra. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va estar en ús fins a principis del XX, encara que es va tornar a utilitzar puntualment durant la Guerra Civil. Té 11 metres de profunditat i 15 metres de diàmetre interior, amb sis arcs d’estil gòtic apuntats en els extrems de l’hexàgon exterior i units al centre; aquesta estructura sostenia la cúpula de biga i canyís, rematada amb teula moruna.

Al seu interior podem veure un teix. A la boca d’accés a l’interior hi ha una font amb un fil d’aigua tot l’any.