Bocairent
BARRI ANTIC
El barri antic de Bocairent està declarat conjunt històric i és una visita imprescindible, recórrer els seus carrers és endinsar-se en una altra època. El seu traçat de carrers estrets, placetes, costeres amunt i avall ens farà sentir com si estiguérem en època àrab. D’especial encant aquests carrers adornats amb els seus tests i fonts. En aquest barri descobrim les tres ermites, la de la Mare de Deu d Agost, la de Sant Joan i la de la Mare de Deu dels Desemparats. En la part més alta està situada l’església parroquial de La Nostra Senyora de l’Assumpció i el seu museu, i baixant cap a la placeta de Sant Vicent, està situat el Museu d’Oficis i Costums, amb un teler antic en perfecte funcionament.
PLAÇA DE BOUS
La plaça de bous més antiga de la Comunitat Valenciana, alçada en 1843. Té la peculiaritat que està construïda en roca viva. Els obrers tèxtils de Bocairent van ser els qui van començar amb la construcció de la plaça, Manuel López Rovira, en concret va ser el qui va idear promoure la construcció d’aquesta plaça tan peculiar. I així va ser com els mateixos treballadors en el monticle la Serreta van començar amb la plaça que, a poc a poc, i amb el desmunt es va anar donant forma a aquesta plaça tan especial.
ESGLÉSIA I ERMITES
Construïda sobre un antic castell àrab en 1516 es va consagrar l’església parroquial de Bocairent, un emblema per al poble que inicialment va ser d’estil gòtici que ha tingut les principals característiques de l’art valencià del gòtic fins al segle XIX. La torre del campanar va ser reconstruïda arran del terratrèmol de Montesa de 1748. En el seu interior, l’església està dividida en tres naus; una central i dos laterals, separades per mitjà de pilastres en les quals es troben les escultures d’apòstols i figures del moment. En la nau central hi ha frescos d’Eduardo Esteve (segles XVIII-XIX) amb motius al·legòrics i Coronació de la verge.
COVETES DEL COLOMER
En les Covetes del Colomer és on s’alberga el centre d’interpretació de les Covetes dels Moros. És una altra agrupació de coves-finestra que van ser rehabilitades en 2011. Aquí trobarem un espai d’informació i divulgació del conjunt de coves-venda dels moros i de totes les agrupacions que hi ha a Bocairent, Alfafara i Ontinyent.
Les covetes del Colomer tenen bona accessibilitat i estan dins del barri antic de Bocairent, això ha fet que tingueren diferents utilitats durant el temps com a estable, magatzem agrícola i fins i tot han estat utilitzades com a refugi durant la Guerra Civil.
MONESTIR RUPESTRE
Un convent subterrani excavat en la roca de 1556. Una magnífica construcció de 48 metres quadrats tallats en la roca que es conserva en bon estat. Crida l’atenció el sostre esculpit a manera de motllures amb gran precisió, una gran campana respirador de 10 metres d’altura que antigament estava oberta fins a l’exterior. Trobarem també una església que va ser utilitzada fins al 1700 i que després va ser lloc d’oració fins al 1900.
El monestir va albergar les primeres monges en el 1556, cal destacar les condicions en què es trobaven, poca llum, humitat, austeritat. La cambra rupestre va ser segellada en 1700 i es va construir un altre convent per a arribar a l’actual construït en 1902.
MUSEU ARQUEOLÒGIC
El Museu Arqueològic Municipal «Vicent Casanova» de Bocairent està situat en un edifici annex a l’església Parroquial. Va ser inaugurat en 1970 i consta d’una sala d’exposició gran i una petita dependència adjunta, que s’utilitza com a laboratori de reconstrucció, despatx i magatzem.
En el seu interior es mostra una bona col·lecció d’objectes representatius d’una llarga etapa històrica, des del Paleolític Superior fins ben entrada l’edat mitjana; la major part recollits en jaciments del terme. Coves com la del Vinalopó, la Sarsa, la cova de la Guerra i la cova de la Monja. Podrem veure des d’atuells del Neolític, a ceràmica medieval i morisca. El museu compta també amb una maqueta de les covetes dels moros
COVETES DELS MOROS
Una construcció del s.X. o XI encara que és difícil de datar. Grup de coves artificials a la meitat d’una paret vertical amb orificis en forma de finestra. És un grup d’unes 50 finestres que donen pas a altres estades, estan connectades entre si amb 3 i 4 nivells, formant pisos. Van ser utilitzades com a graners, cambres sepulcrals, cinabris visigótics.
Les covetes es troben a uns 300 metres del nucli urbà, cal avisar de la seva dificultat per a accedir. No és recomanable per a persones majors amb dificultats i/o amb pròtesis en el maluc o el genoll. Tampoc és recomanable accedir amb nadons o estant embarassada.
CAVA DON MIGUEL
Va ser construïda a la primera meitat del segle XVII per ordre de l’Ajuntament de Xàtiva, amb la finalitat d’abastir de neu la població. Aquest impressionant pou never té tres entrades a diferents nivells, amb un diàmetre de 14,5 metres i una profunditat de 10,2 metres.
Àrees Recreatives
El riu Clariano naix a Bocairent i té una longitud de 40 km, passa per Ontinyent, on forma el paratge del Pou Clar i desemboca en el riu Albaida. La ruta del Clarià discorre per un dels trams del riu que passa per l’interior del municipi. La senda és apta per a tota mena de públic, amb una durada de 30 minuts. Durant el recorregut, es pot observar la vegetació, a base joncs, nenúfars i xops. Les fonts del «Borreguet «, «la Teula» i «el Canaló» ofereixen aigua fresca i cristal·lina. En un dels extrems del camí ens trobarem amb el pont de Mitja Calça.
Aquest pont va ser l’entrada principal al municipi fins a l’any 1950, quan es va inaugurar el pont de Sant Blai, uns metres més endavant. Existeixen dos panells explicatius sobre la utilització de l’aigua com a font d’energia per al funcionament dels molins i empreses tèxtils, que es van construir al llarg del llit del riu. La ruta del Barranc de la Fos o antic camí entre Bocairent i Ontinyent segueix pel llit del Clariano, i en ella podrem veure les restes d’algunes d’aquestes construccions.
Rutes
Centre Històric
Centre Històric
El barri medieval de Bocairent va ser declarat conjunt historicoartístic nacional l’any 1975. La seva especial orografia de cases apinyades li dona un aspecte molt peculiar, amb els seus carrers estrets i escalonats, com el carrer de «les Voltes», el carrer de Sant Joan, el carrer de l’«Embós»…; placetes com la de la Canterería o la de Sant Vicent; ermites com la de Sant Joan, la de La nostra Senyora dels Desemparats i la de La nostra Senyora d’Agost; portals i antics accessos com el d’ «agost», el de Sant Blai o la Calçada Excusada… La gran quantitat de fonts que ens trobarem per tota la zona del barri antic ens recorda la importància que ha tingut sempre l’aigua per al poble; fonts com la de Gràcia, Sant Jaume, l’Aljub, la dels Manyàs … (totes construïdes entre els anys 1793 i 1794).
L’Església Parroquial de La nostra Senyora de l’Asumpció és un dels monuments més importants del municipi; construïda sobre les ruïnes de l’antic castell àrab. També cal esmentar els miradors amb vista al parc natural de la Serra de Mariola i a les Covetes dels Moros. Un altre element que es pot visitar és un antic safareig, recentment restaurat.
La ruta Màgica ens permet obtenir una visió des de l’exterior del barri antic i dels horts construïts pels àrabs i que avui dia encara estan en producció.
Una de les troballes més recents han estat les restes d’unes cases medievals, descobertes l’any 2008, gràcies als treballs de rehabilitació del nucli antic de Bocairent. Són de gran interès, ja que ens mostren com serien els habitatges en el començament de la industrialització. Els treballs tèxtils es feien en les mateixes cases, al mateix temps que convivien amb els treballs de l’hort i la cura dels animals.
Ruta del Sant Crist
Partirem de la plaça de l’Ajuntament, i seguirem la indicació de l’ermita del Sant Crist, fins a arribar al pont, on ens desviarem per una petita senda que hi ha abans de creuar-lo a l’esquerra. Ens endinsarem en el barranc de l’Infern i uns metres més endavant veurem la primera de quatre pedreres; dues d’elles a nivell del riu i les altres dues a nivell més alt. Al voltant trobarem carreus abandonats, amb curioses marques de picapedrer, i covarxos, cavitats on s’abrigaven.
Passarem per darrere de la masia de la Derrota, fàcil d’identificar per les dues torres que la coronen. Passats 3 km. arribem a un camí, el continuarem girant a la dreta en direcció nord i caminem 2 Km. més fins al pla de Llobregat i la caseta del mateix nom. Seguirem el camí de la dreta on albirarem ja la pujada cap a l’ermita.
En aquest encreuament trobem el PR V-306 o «Ruta del cinquantenari», que arrenca en la carretera d’ Aielo a Moixent i finalitza en l’ermita del Sant Crist a Bocairent. L’ermita va ser construïda en el segle XVI i consta de tres edificis: l’hostal que va ser una antiga hospederia, la casa del capellà i l’església d’estil gòtic, amb el campanar adossat.
Des d’aquest punt iniciarem el retorn pel camí del viacrucis, que baixa en ziga-zaga. Ja baix, abans del pont, passarem per l’ Esgoladora, pedra llisa i brillant, que serveix de diversió per als més petits. Creuarem el pont fins a arribar al punt d’inici