Alcoi
ESGLÉSIA SANTA MARÍA
L’Església de Santa Maria d’Alcoi és una església que es va reedificar una església d’estil clàssic en el seu mateix lloc entre 1940 i 1954. Es conserven artefactes com la taula gòtica amb la imatge de la Verge de Gràcia i pintures de Cristóbal Llorens, i un mural de l’altar major és obra del pintor alcoià Ramón Castañer.
Durant la Guerra Civil, l’església es va convertir en la Casa Abadia del Comité Revolucionari de Defensa, que després van demolir i van cremar els seus arxius.
Es va construir una piscina pública amb els materials recuperats de l’església.
CEMENTERI MUNICIPAL SANT ANTONI ABAD
El cementeri d’Alcoi és una font valuosa de coneixement històric sobre la societat industrial de l’època. Està dissenyat per l’enginyer Enrique Vilaplana Jordá i és únic a Espanya pel seu ús de galeries subterrànies. Mostra la jerarquització social i religiosa de l’època a través de la seua successió de tipologies i espais funeraris. El cementeri compta amb una gran varietat d’estils artístics i materials propis de l’època industrial. Permet estudiar la iconografia i iconologia del llenguatge i els senyals sincréticas presents. És possible investigar la botànica funerària i la seua disposició en el recinte. Serveix com a model per a valorar un cementeri com a element patrimonial historicoartístic i es troba en la Ruta de Cementeris Significatius d’Europa.
TORRE NA VALORA
És un de les poques restes conservades de les muralles medievals que envoltaven La Vila, el primer recinte d’Alcoi en l’Edat mitjana, que es van construir en la segona meitat del segle XIII. La torre té un basament de pedra, una porta d’entrada i cantonades també de pedra, i va ser construïda amb pedra i tapial.
Va ser renovada en 2002 i la seua ubicació estratègica permet una àmplia vista sobre el riu Riquer i la partida dels Tints.
PONT DE SAN JORDI
Aquest pont d’estil art déco, construït entre 1925 i 1931, va ser una obra innovadora a causa de l’ús del formigó armat amb encofrat. Té una altura de 42 metres sobre el riu Riquer i una longitud de 156 metres. Va ser una revolució urbanística a Alcoi en permetre la connexió del centre de la ciutat amb l’eixample sobre terrenys de l’Horta Major.
VIADUCTE DE CANALEJAS
El pont de Canalejas va ser construït per a connectar el centre de la ciutat amb el barri del Viaducte i la carretera de Callosa d’en Sarrià, salvant el riu Molinar. Va ser projectat per l’enginyer Pròsper Lafarga i construït per l’enginyer alcoià Enrique Vilaplana Juliá. Inaugurat en 1907, va rebre el seu nom en honor al diputat a Corts pel districte d’Alcoi, José Canalejas Méndez. L’estructura és d’acer i pes 352 tones, amb tres pilars i dos estreps. Té 162 metres de longitud i la seua altura màxima era de 54 metres. En el moment de la seua construcció, va ser considerada una de les obres d’enginyeria més notables a Espanya.
MUSEU ARQUEOLÒGIC CAMIL VISEDO MOLTÓ
Aquest palau d’estil renaixentista va ser construït entre 1572 i 1584 i es caracteritza pel seu pòrtic de columnes i les finestres acuradament dissenyades. Des de 1945, és la llar del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, que exhibeix col·leccions d’arqueologia, incloent-hi ceràmiques del Neolític i inscripcions ibèriques en làmines de plom. A causa d’aquestes col·leccions i a l’edifici que les alberga, en 1962 va ser declarat Monument d’Interés Artístic Nacional.
MUSEU DE LA FESTA D’ALCOI
El Museu Alcoià de la Festa, renovat gràcies a l’Associació de Sant Jordi, és un espai avantguardista que contribueix al manteniment i preservació de les tradicions i essències de la Festa de Moros i Cristians. S’ha utilitzat tecnologia avançada per a crear una experiència educativa i divertida que recorre la memòria i la història de la comunitat.
MUSEU MUBOMA
L’edifici conegut com la Fàbrica de Tacs ha sigut transformat en un espai cultural després de la seua reconversió. Alberga el Museu Provincial de Bombers, que exhibeix el patrimoni acumulat pels diferents parcs de bombers de la província d’Alacant al llarg del temps. La col·lecció inclou des dels primers vehicles utilitzats en labors d’extinció fins a eines, equips, roba, i tot el relacionat amb la història d’aquest servei públic. La fàbrica de tacs és un exemple de com els grans edificis industrials poden ser reutilitzats per a fins culturals.
CASA DEL “PAVO”
L’Edifici Casa del Paó és un dels immobles privats més importants d’Alcoi i mostra la prosperitat econòmica que va experimentar la ciutat a principis del segle XX. Aquest edifici modernista va ser construït de 1908 a 1909 per l’arquitecte Vicente Pascual Pastor i es caracteritza pels seus detalls en forja en balcons i miradors, així com pels seus mosaics i la representació d’un paó a les portes, per la qual cosa rep el seu nom. La casa també va ser l’estudi del famós pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó en el segle XIX.
CERCLE INDUSTRIAL
L’edifici, que va ser creat en 1868 per la classe industrial d’Alcoi, és un monument emblemàtic de la ciutat. Amb una façana d’estil modernista i una influència vienesa, va ser dissenyat per Timoteo Briet en 1904 i compta amb detalls com a abelles simbolitzant als industrials i muses per als artistes, balcons de ferro forjat, estucs amb dibuixos en estil sezession, i cercles amb penjolls. En el seu interior, hi ha diferents sales decorades en estils com el sezession, art déco i art nouveau, incloent-hi la Biblioteca i el Saló Rotonda. A més, existeix una Gruta construïda per Vicente Pascual en 1896 davall del Saló Rotonda. Durant la Guerra Civil, l’edifici va ser confiscat i ocupat per la Confederació Nacional del Treball i la Federació Anarquista Ibèrica, i va albergar a tropes antifeixistes i també es va utilitzar com a presó temporalment.
PARC DE LA GLORIETA
El Parc es troba en un terreny que solia pertànyer a l’hort del Convent de San Francesc, fundat en 1569 i que va ser desamortitzat en 1835. Des de 1836 va ser el primer espai públic per a caminar a la ciutat. Al llarg del temps, la configuració de la Glorieta ha sigut modificada en diverses ocasions, sent la reforma més significativa la duta a terme per l’arquitecte Vicente Pascual Pastor en 1899. Aquesta reforma va convertir l’espai en un gran camí de circumval·lació en forma el·líptica dividit en tres grans avingudes, les quals estan subdividides en jardins a l’estil anglés. La reixa de ferro presenta un motiu art nouveau amb un disseny en forma de fuet.
CASA D’ESCALÓ
L’edifici anomenat “Casa d’Escaló” és una construcció única en estil Modernista amb una orientació cap al Art Nouveau, dissenyada per Vicente Pascual Pastor en el període de 1906-1908. En el seu exterior es poden apreciar característiques com a carreus rústics, detalls en forja, escultures de vegetació, portes i miradors de ferro laminat, balcons sinuosos, i un acabat curvilini. A l’interior, es poden trobar pintures murals, mobles i portes d’ebenisteria, capitells d’algeps, ceràmiques, i sòls de paviment hidràulic. Aquesta antiga residència de l’industrial tèxtil Enrique García Peidro, conegut com a “Escaló”, va ser restaurada en la dècada de 1980 i ara és el Conservatori Municipal de Música i Dansa “Joan Cantó”.
ARÈES RECREATIVES:
- Font de la Salut en Alcoy
- Font de Serelles en Alcoy
- Font del Quinzet en Alcoy
- Font Roja en Alcoy
- Hortet del Pobre en Alcoy
- Pista Collado en Alcoy
- Preventori en Alcoy
- Rincón Sant Bonaventura en Alcoy
- Sant Antoni en Alcoy
- Vía Verda en Alcoy
Rutes
- Ruta Industrial per Alcoy
Alcoi va ser una ciutat important durant la Revolució Industrial, especialment en la indústria tèxtil, però també en la metal·lúrgica i la paperera. Fins i tot hui en dia, es conserva tota l’estructura que componia aquesta zona industrial que va ser dissenyada de manera eficient per a aprofitar l’energia hidràulica d’acord amb les característiques topogràfiques.
- Ruta Ovidi Montllor
La ruta Ovidi Montllor és un itinerari turístic a la ciutat d’Alcoi, que s’enfoca a retre homenatge a la figura del cantautor Ovidi Montllor, que va nàixer i va créixer en aquesta ciutat espanyola. Aquesta ruta permet descobrir els llocs que van estar relacionats amb la seua vida i la seua carrera musical, com la seua casa natal, l’església on van batejar i el seu col·legi. A més, la ruta també inclou punts d’interés turístic i cultural de la ciutat.
- Ruta la Ciutat Adormida
El cementeri d’Alcoi és ric en varietat artística, amb una evolució d’estils des de l’eclecticisme fins a l’art déco i el racionalisme. Els panteons exempts són microarquitectures on els artistes tenen llibertat creativa. El recorregut “La ciutat adormida” permet descobrir diferents tipologies de tombes, incloent-hi el recinte del clergat i religioses, el cementeri civil, la parcel·la de militars, galeries subterrànies úniques a Espanya, hipogeus, cenotafios i fosses comunes.
- Ruta Alcoi Cinema
La Ruta del Cinema d’Alcoi és una ruta turística que recorre els llocs de la ciutat relacionats amb el cinema i la història del cinema espanyol. Inclou visites a llocs emblemàtics. La ruta és una forma única de conèixer la història del cinema i la cultura d’Alcoi.
- Ruta Fernando Cabrera
Fernando Cabrera (Alcoi, 1866-1937) és considerat el pintor més important del segle XIX. Va desenvolupar tota la seua carrera artística a la seua ciutat natal d’Alcoi, eixint només per a estudiar a València, Madrid i Roma. Va guanyar medalles d’or i bronze en certàmens nacionals i internacionals, incloses les Exposicions Universals de París i San Francisco. A més de ser un destacat pintor, també va ser professor, dissenyador d’obres d’art i un impuls per a la modernització cultural i artística d’Alcoi. La ciutat ho va reconéixer com a “Fill Predilecte” i també va ser reconegut per la Diputació Provincial i l’Ajuntament d’Alacant com a “Fill Adoptiu”.
- Ruta Alcoi en temps de Guerra
A Alcoi, durant la Guerra Civil Espanyola, la ciutat va patir un profund canvi en termes d’urbanisme, societat i economia, com a resultat de l’organització de milícies populars, la construcció d’hospitals i refugis, la confiscació d’edificis i la presència de refugiats i bombardejos. Es considera a Alcoi com un observatori o taller de la guerra. S’espera que els llocs relacionats amb la guerra siguen un espai per a la reflexió i la promoció d’actituds de pau, tolerància i solidaritat, i es compromet a oferir una experiència de qualitat per als turistes.
- Ruta Camilo Sesto
La ruta de Camilo Sesto a Alcoi és un recorregut turístic que permet conèixer els llocs relacionats amb la vida i carrera del cantant i compositor espanyol Camilo Sesto. Aquest recorregut pot incloure visites a la seua casa natal, a llocs significatius de la seua joventut i carrera, així com a monuments i plaques commemoratives en el seu honor. La ruta de Camilo Sesto a Alcoi és una experiència per als fans del cantant i per a aquells interessats a conèixer la història i cultura de la ciutat.
- Refugi Cervants
El Refugi de Cervantes és un dels més de 25 llocs on la població d’Alcoi es va resguardar durant els atacs aeris de la Guerra Civil espanyola. Aquest refugi subterrani, que mesura més de 100 metres de longitud, recrea dades i fotografies dels atacs per part dels bombarders italians Savoia 79. L’exhibició també inclou una pantalla interactiva amb objectes militars i un vídeo amb testimoniatges de persones que van viure els atacs i els seus efectes a la ciutat.
- Pintures rupestres La Sarga
Formen part del patrimoni de la humanitat (Art rupestre mediterrani). La Sarga, es troba a uns 10 quilòmetres de la ciutat, on trobem pintures rupestres que representen escenes de caça i recol·lecció de fa quasi 7.000 anys, així com motius figuratius i esquemàtics. Ara estan protegits per una tanca a pocs metres de distància dels visitants. En 1998 La Sarga va ser inclosa en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO dins de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. A més, els abrics i el seu entorn de protecció estan declarats Bé d’Interés Cultural.